El Paratge de Les Ermites, a Vallada, va acollir aquest diumenge 10 de maig la Trobada Inclusiva de Muntanya de la Comunitat Valenciana, una jornada organitzada sota un lema que ho resumeix tot.

Més de 60 persones van participar en una activitat que va tornar a demostrar la força de la muntanya quan es viu en comunitat. Persones passatgeres en cadira Joëlette, pilots, acompanyants, esportistes amb discapacitat visual, guies, voluntariat, simpatitzants i clubs van compartir ruta, esforç, riures i moltes ganes de continuar obrint camins.

“Som inclusius, som FEMECV”.

Una ruta inclusiva per Vallada

L'activitat va començar a les 10:00 h des del Paratge de Les Ermites, punt de sortida i arribada d'una ruta adaptada de 7 quilòmetres i 380 metres de desnivell. El recorregut estava preparat per a l'ús de cadires Joëlette i barres direccionals, facilitant així la participació de persones amb discapacitat en un entorn natural de muntanya.

El temps va acompanyar durant tota la jornada, amb sol, bona temperatura i unes condicions perfectes per a caminar, compartir i gaudir de l'entorn.

La muntanya també és accesible

El primer tram de la ruta, d'uns dos quilòmetres, va ser el més exigent per a les cadires Joëlette. Allí es va poder veure de primera mà l'esforç, la tècnica i el mèrit dels i les pilots que fan possible que persones com Mª Ángeles puguin accedir a llocs que, fa no tant, semblaven impensables.

La muntanya sana, acompanya i transforma. Però perquè siga realment de tots i totes, necessita persones compromeses que espenten, guien, acompanyen i creguen de veritat en la inclusió.

La resta del recorregut va ser més tranquil i agradable, combinant sendes senzilles, trams de pista i zones en les quals fins i tot es va poder trotar amb la cadira i la barra. Perquè sí, també va haver moments per a gaudir a la nostra manera: fent un poc el cabra, que per a això també venim a la muntanya.

Guiar, acompanyar i compartir camí

Un dels moments més especials de la jornada va ser veure com Silvia i Carmen avançaven amb barra direccional al costat de les seues guies. L'activitat va permetre descobrir la importància de la veu, la confiança i la coordinació entre esportista i guia. En muntanya, la persona guia es converteix en els ulls de qui no veu, i juntes es mouen quasi com una sola persona.

Va ser emocionant comprovar la destresa amb la qual es van desembolicar en terrenys complicats, adaptant-se al ferm, als canvis de ritme i a cada xicotet obstacle del camí.

Luis, de l'associació Ni Más Ni Menos: Iguales, va realitzar part del recorregut acompanyat del braç de Raimundo i, més avant, al costat d'una de les voluntàries del Club Alt de la Creu de Vallada. Una imatge senzilla, però molt potent, del que significa acompanyar en muntanya: ser a prop, escoltar, adaptar el pas i compartir el camí de veritat.

La jornada també va comptar amb la participació de Ramón, que va realitzar la ruta practicant marxa nòrdica. Amb discapacitat motora, va gaudir moltíssim de tot el recorregut i ens va recordar que cada persona troba la seua manera de viure la muntanya, sempre que existisquen oportunitats, suports i una comunitat disposada a caminar al costat.

Vallada mai defrauda

Una vegada més, el Club Alt de la Creu de Vallada va tornar a estar a l'altura. Ens van rebre en un entorn espectacular, amb un gran desdejuni, música i un ambient d'eixos que fan federació: salutacions, abraçades, converses abans d'eixir i moltes ganes de compartir camí.

I després de la ruta, la cosa no va baixar el nivell. Ens esperava una bona torraeta per a tancar la jornada com toca. Perquè a Vallada saben de muntanya, però també saben cuidar-nos molt bé a la seua casa.

Volem agrair de cor el treball de totes les persones voluntàries i dels qui van fer possible que la jornada tirara avant amb tant d'afecte. També volem destacar la feinada de Xavi i Jose, col·laboradors de la Vocalia de Muntanya Inclusiva, per la seua implicació en l'organització d'aquesta trobada.

Som inclusius, som FEMECV